dijous, 7 de gener de 2010

Set de Gener.


Estela particular.

Plovia a Ciutat Vella i, mentre corria, les gotes li relliscaven per la cara.
Un peu i darrere l'altre, una cama i darere l'altra... I el cor bombejant sang d'una manera incontrolada.
La mirada de la gent se li clavava al bescoll; eren fredes, amenaçadores. Ningú l'havia parat per preguntar-li perquè corria, únicament continuaven jutjant-la amb el pensament, observant com corria desesperada mentre els mocs, la saliva i la sang feien tot el possible per sortir d'aquella cara d'ulls morats i empetits i llavis partits.
Els genolls, glaçats pel fred hivernal de gener, començaven a fallar-li i cada vegada veia més a prop l'asfalt i el ciment del carrer.

"Cau i torna a alçar-te, Estela. Alça't." - Una veu al seu subconscient li ajudava a ficar-se en peu, com tantes vegades havia fet al llarg de la seua vida. El cor batejava més i més fort i ella continuava gastant les seues forces en fugir.

Fotogrames dels últims minuts a la que era sa casa se li apareixien. Els fantasmes de les pallisses i els maltractes, dels ulls morats i els llavis partits; els fantasmes de la sang i la saliva malgastada en crits desesperats, sortien d'aquella habitació i la perseguien discretament, sense fer cap soroll.
Ella vol fer-los desaparèixer però no pot. Continuen al costat seu, amagats entre els matolls de flors vermelles del parc i les faroles de llum tènue que il·luminen bona part d'aquells carrerons amb l'olor a pixum que tant detesta els diumenges de matí quan s'alça i s'asoma a la balconada.
Aquella balconada a la qual va fer l'amor amb ell, abans que l'alcohol i la cocaïna el convertiren en un monstre de gargamelles enormes i violència exacerbada.

"Fills de putes!"- cridava als seus records.

Un Renault vermell acabà amb la carrera deixant una estela de sang, saliva i mocs a l'asfalt de la Gran Via; acabant amb la seua vida i la de la nena que esperava amb tanta il·lusió.

1 comentari: