dissabte, 3 d’octubre de 2009

Ú de Novembre.


Izaskun.

Va arribar a Donibane un vint de Novembre, gelat i esgarrifòs. La temporada de carabasses havia passat i la seua mare havia parit una noia més pròpia d'un conte, que d'un poble petit que estava entre dues fronteres, a cada qual més extranya.
Izaskun s'havia criat entre ovelles merines i vaques, entre la ruralitat més excèntrica que pugueu imaginar per a una xiqueta de només dos anys.
Havia aprés l'art d'estrènyer amb les seues mans les ubres de les vaques i les cabres i, quant més anys passaven, més li excitava el fet de sentir el tacte d'una mamella voluminossa, encara que fóra d'un animal de granja.
Notava com mullava la roba interior quan veia a la seua veïna en estiu banyada per les aigües del Cantàbric i marcava els seus mugrons a través del seu banyador quan sortia del mar i anava directa a la tovallola, que l'esperava dos metres més enllà.

Una nit d'Agost, Izaskun sortí de casa a donar una volta per tal de prendre la frescoreta de la nit pirenaica. Trobà una kampa al costat del caserio, verda i il·luminada amb la llum de la lluna plena. Hilargi betea. Es va estendre a la gespa i es masturbà allà mateix, sense por de que l'agafaren descobrint el seu sexe de dona basca. No sabia si era la seua excitació natural o si eren els raigs de lluna, però el seu primer orgasme vingué acompanyat d'un gemec preciós. Es podia confondre amb l'udolar dels mussols.

Passaven els anys i ella sentia una especial atracció, cada vegada més forta, per la seua veïna.
No deixava de mirar-la des d'aquell dia a la platja. Izaskun veia que el seu desig augmentava i que necessitava jeure amb ella al mateix llit, compartir alguna cosa més que dues paraules:

- Egunon, Izaskun.
- Egunon, Miren...

I baixar la mirada al veure aquells ulls verds i eixes celles prominents.

Un dia, la convidà a sopar. S'atreví a creuar més d'una conversa, mentres caminaven cap a la tenda. La seua complicitat anava creixent i l'atracció era quasi magnètica.
Soparen a la seua casa. Marmitako eta bi txakoli botila. Els colors de les galtes anaven canviant d'un blanc pàl·lid a un vermell suau mentres les dues ampolles de txakoli anaven desapareguent.
Començaren a parlar i parlar. No paraven... Fins que arribà el moment en el qual estaven enfrontades només quatre centímetres l'una de l'altra. Pensava que anava a estallar en mil trossets...

Ella li va agarrar del coll i inclinà el seu cap, disposada a besar-la.
Els seus llavis començaren a enrogir-se més i es despertà en ella unes ganes immenses de llevar-li les bragues i menjar-li el cony com mai li ho havia menjat a ningú. Suaument i amb calma. Molta calma. Izaskun havia descobert la seua sexualitat, per fi.

Respirà feliç.