dissabte, 21 de novembre de 2009

Vint-i-ú de Novembre.


Moltes preguntes (poques respostes).

-Vas a deixar-me?
- ...
- Però, per què?
- ...
- Què has vist en mi que no t'ha agradat?
- ...
- No he sigut prou condescendent amb tu?
- ...
- No folle bé? És això?
- ...
- Sóc molt paranoica, veritat?
- ...
- Per què no parles?
- ...
- Pots contestar?
- ...
- Està bé.


8 comentaris:

  1. Quantes voltes a la realitat... i què dura és de vegades.

    ResponElimina
  2. Sí que és dura, sí... Sobretot quan no sents el que vols sentir.

    Gran pel·li, Memento. ;)

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Quanta raó tens... quan no ets ni tens el que voldries ser i tenir.

    Només et queda endevinar la cançó... ;)

    ResponElimina
  5. Maybe, I'm too young to keep good love from going wrong. But tonight, you're on my mind so you never know.

    http://www.youtube.com/watch?v=hXe1jpHPnUs

    Trobe que és la mateixa, no? Aquest tipo és sensual com ell asoles. M'encisa la seua veu... "Hallelujah" em fa plorar cada vegada que l'escolte i no sé perquè. És una cançó que desperta una sèrie de sentiments prou profunds...

    Sorprés? I sense Google! ;)

    ResponElimina
  6. Exacte, és la mateixa. Molt gratament sorprés! I estic d'acord en les teves observacions... música crua i intensa, directa a l'esperit. I "Hallelujah", una de les millors versions que he escoltat mai. Com em va dir qui me'l va fer conèixer, "val les 1.500 pessetes que costa el CD a l'FNAC". Sort que li vaig fer cas! ;)

    ResponElimina
  7. Com dieu per ahí, que dura és la realitat "quan no ets ni tens el que voldries ser i tenir" i "quan no sents el que vols sentir"... u.u

    ResponElimina
  8. Què he de fer per a que m'enviïs un correu? ;)

    ResponElimina