dissabte, 25 de juliol de 2009

Tres de desembre.

Fi del joc.

Corria desesperada amb la seua ànima.
Corria desesperada per aquelles baldoses, mentres veia que les seues mans, tacades de sang, les arrapaven sense descans, sense cap marca deixada a terra.
Corria desesperada mentres cridava paraules ofegades al vent congelat d'aquella habitació que ell havia tacat amb la seua presència.
Corria desesperada veient com el seu cor apagava el seu motor a poc a poc.

Ni una més. Ni ella, ni cap.

3 comentaris:

  1. Bones Maria!
    Em dic Laia.Hui he descobert aquest blog i m'agrada molt. Espere que ens continues delectant amb aquestes històries ;)
    Per cert! Has escoltat "Smile" de Jane Birkin i Brian Molko? Et deixe l'enllaç.

    http://www.goear.com/listen/eec25cc/Smile-jane-birkin-&-brian-molko

    Un besot!

    ResponElimina
  2. Un post força angoixant... mola! :)

    ResponElimina